TRES REGIDORS D’ARGENÇOLA ANUNCIEN UN PLE EXTRAORDINARI EN CONTRA DE L’ABOCADOR.

El divendres dia 18 de febrer tingué lloc al local social de Clariana, amb molta presència de públic,  la segona de  les “Jornades  informatives abocadors a l’Anoia” organitzades per la comissió argençolenca contra l’abocador d’Argençola (la Kaka). En aquesta ocasió la xerrada fou a càrrec dels regidors del mateix Ajuntament d’Argençola : Toni Lloret i Marià Miquel.

Ambdós explicaren com han anat fins el moment actual  les gestions per part de l’Ajuntament envers l’abocador.  Ha estat un procés poc transparent, caracteritzat per la desinformació, les presses a l’hora de prendre decisions i la poca elegància en les formes.

Toni Lloret afirmà que van rebre la informació sobre el conveni a signar amb l’empresa de l’Abocador el mateix matí del dia 27 d’octubre, data en la que tingué lloc el ple on per vot de qualitat de l’alcalde es va declarar el projecte d’utilitat pública. Destacà també les mancances en el conveni signat que van des de la falta de definició del tipus d’abocador fins a la inexistència d’una data de caducitat que permeti la renegociació del mateix. Incidí també en el fet de que des que es va iniciar el procés el mes de maig l’empresa ha canviat de nom (primer era TIRSSA i ara és Gestió mediambiental de l’Anoia,S.L.) i també d’adreça (l’adreça actual de GMA ja no és la mateixa que la que s’indica en el conveni), símptoma clar d’inestabilitat i poca seriositat.

Marià Miquel reafirmà la seva postura en contra de l’abocador, motiu que el va portar a formar part del consistori, i esmentà algunes de les desavinences existents amb l’Alcalde, company seu de llista electoral en les últimes legislatures, motivades per contínues contradiccions.

Ambdós regidors , juntament amb la Mercè Franquesa (també regidora) , mostraren la seva confiança en la petició de convocatòria d’un ple extraordinari  que han sol·licitat. L’objectiu és deixar sense efecte la decisió del ple de 27 d’octubre referent a la declaració d’utilitat pública de l’abocador així com el conveni signat per l’Alcalde. El termini de convocatòria d’aquest ple per part de l’alcalde finalitza el proper dijous 24 de febrer.

Després de la intervenció dels regidors el públic també col·laborà, mostrant en general la seva preocupació i neguit envers aquest afer i demanant la consideració d’alternatives que permetin cobrir les necessitats del poble.

El proper dissabte 26 de febrer tindrà lloc una roda de premsa, al teatre l’Aurora, a la una del migdia, per tal de presentar la Comissió Argençolenca Contra l’Abocador (la KAKA).

“L’EXPERIÈNCIA DE L’ABOCADOR A HOSTALETS DE PIEROLA”

El dissabte dia 12 de febrer s’iniciaren les “Jornades  informatives abocadors a l’Anoia” organitzades per la comissió argençolenca contra l’abocador d’Argençola (la Kaka). La xerrada- debat tingué lloc al local social d’Argençola  amb el títol: “L’experiència de l’abocador a Hostalets de Pierola”. Participaren com a convidats: un veí d’Hostalets de Pierola que havia format part de la plataforma anti-abocador de Can Mata, en Joan Vàzquez de IPCENA i en  Sergi Saladiè, professor de geografia de la URV.

Inicià la xerrada el veí d’Hostalets tot fent una breu història sobre  l’evolució de  l’abocador destacant els problemes inicials de contaminació d’aigües per  crom i posteriorment la detecció de sals d’alumini. Després detallà els actuals inconvenients : impacte visual, males olors, deixalles tirades per tot arreu, capa de llot a la carretera quan plou, molts camions transitant a altes velocitats,etc. Els avantatges que haurien de suposar els 2 milions d’euros anuals que cobra l’Ajuntament es tradueixen en unes infraestructures de difícil manteniment si mai l’empresa deixa de gestionar l’abocador. A part d’això l’abocador ha suposat malestar en el poble per culpa de favoritismes davant certes constructores, obres faraòniques, campanyes electorals finançades amb els diners de l’abocador, etc.

En Joan Vàzquez, de IPCENA, basà el seu discurs en el fet de que mentre l’àrea metropolitana de Barcelona creix de forma desmesurada, la resta de país queda marginada d’aquest creixement i a sobre s’ha d’empassar els seus residus municipals com a conseqüència d’una manca d’ordenació del territori. A diferència de la política de residus europea que prioritza la idea de proximitat, la junta de residus catalana facilita informes que permeten la localització d’abocadors allunyats de Barcelona i que s’instal·len a canvi d’uns ingressos que semblen enlluernar alguns ajuntaments però que no són sinó un percentatge ridícul del que factura l’empresa que gestiona l’abocador. Oposar-se a la construcció de més abocadors pot ser un fre al consum i creixement descontrolats de les macrozones urbanes.

En Sergi Saladiè, professor de geografia de la URV insistí també en la manca de planejament del territori, en l’evidència de que si un abocador no comportés cap risc, a part de la pèrdua de patrimoni ecològic que implica, estarien tots instal·lats en l’àrea metropolitana. També reflexionà sobre la necessitat de definir un model i un projecte de poble ja que com menys estructurat està un poble més vulnerable és davant d’aquestes ofertes invasores.

En les intervencions posteriors, per part del públic, destacà  la de l’autor del projecte de l’abocador que assegurà  que a causa del rigor exigit per l’Agència de Residus aquests estaran absents de matèria orgànica i que amb el nou sistema d’embalatge són impossibles la formació de  lixiviats i l’emanació de gasos. Aquestes afirmacions foren ràpidament rebatudes pels diferents membres de la taula amb gran diversitat d’exemples que demostren el contrari.

JORNADES INFORMATIVES - ABOCADORS A L'ANOIA