“L’EXPERIÈNCIA DE L’ABOCADOR A HOSTALETS DE PIEROLA”

El dissabte dia 12 de febrer s’iniciaren les “Jornades  informatives abocadors a l’Anoia” organitzades per la comissió argençolenca contra l’abocador d’Argençola (la Kaka). La xerrada- debat tingué lloc al local social d’Argençola  amb el títol: “L’experiència de l’abocador a Hostalets de Pierola”. Participaren com a convidats: un veí d’Hostalets de Pierola que havia format part de la plataforma anti-abocador de Can Mata, en Joan Vàzquez de IPCENA i en  Sergi Saladiè, professor de geografia de la URV.

Inicià la xerrada el veí d’Hostalets tot fent una breu història sobre  l’evolució de  l’abocador destacant els problemes inicials de contaminació d’aigües per  crom i posteriorment la detecció de sals d’alumini. Després detallà els actuals inconvenients : impacte visual, males olors, deixalles tirades per tot arreu, capa de llot a la carretera quan plou, molts camions transitant a altes velocitats,etc. Els avantatges que haurien de suposar els 2 milions d’euros anuals que cobra l’Ajuntament es tradueixen en unes infraestructures de difícil manteniment si mai l’empresa deixa de gestionar l’abocador. A part d’això l’abocador ha suposat malestar en el poble per culpa de favoritismes davant certes constructores, obres faraòniques, campanyes electorals finançades amb els diners de l’abocador, etc.

En Joan Vàzquez, de IPCENA, basà el seu discurs en el fet de que mentre l’àrea metropolitana de Barcelona creix de forma desmesurada, la resta de país queda marginada d’aquest creixement i a sobre s’ha d’empassar els seus residus municipals com a conseqüència d’una manca d’ordenació del territori. A diferència de la política de residus europea que prioritza la idea de proximitat, la junta de residus catalana facilita informes que permeten la localització d’abocadors allunyats de Barcelona i que s’instal·len a canvi d’uns ingressos que semblen enlluernar alguns ajuntaments però que no són sinó un percentatge ridícul del que factura l’empresa que gestiona l’abocador. Oposar-se a la construcció de més abocadors pot ser un fre al consum i creixement descontrolats de les macrozones urbanes.

En Sergi Saladiè, professor de geografia de la URV insistí també en la manca de planejament del territori, en l’evidència de que si un abocador no comportés cap risc, a part de la pèrdua de patrimoni ecològic que implica, estarien tots instal·lats en l’àrea metropolitana. També reflexionà sobre la necessitat de definir un model i un projecte de poble ja que com menys estructurat està un poble més vulnerable és davant d’aquestes ofertes invasores.

En les intervencions posteriors, per part del públic, destacà  la de l’autor del projecte de l’abocador que assegurà  que a causa del rigor exigit per l’Agència de Residus aquests estaran absents de matèria orgànica i que amb el nou sistema d’embalatge són impossibles la formació de  lixiviats i l’emanació de gasos. Aquestes afirmacions foren ràpidament rebatudes pels diferents membres de la taula amb gran diversitat d’exemples que demostren el contrari.