El passat dissabte dia 12 de març tingué lloc al local social de Porquerisses el quart dels actes previstos dins de les “Jornades informatives abocadors a l’Anoia” organitzades per la comissió argençolenca contra l’abocador (la Kaka). L’acte consistí en una xerrada- debat en la que hi van participar com a convidats: Òscar Pérez del CEPA (centre d’ecologia i projectes alternatius), l’advocat Simeó Miquel Roé i l’advocada Judit Ester. S’esperava també la presència d’un representant de la plataforma contra l’Abocador de deixalles de Can Fatjó dels Aurons de Cerdanyola però no va ser possible ja que la notícia de la possible instal·lació d’un altre abocador a Bellaterra va fer canviar la seva agenda.
Òscar Pérez va manifestar la seva preocupació davant la política de residus duta a terme fins ara per la Generalitat. Senyalà el fracàs del progremic (programa de gestió de residus municipals a Catalunya) pel que fa al percentatge de recollida selectiva de matèria orgànica, molt inferior encara al que aquest programa preveia. Manifestà també que l’actual pla territorial sectorial d’infraestructures de gestió de residus municipals de Catalunya preveu moltes instal·lacions destinades a intentar separar i estabilitzar la matèria orgànica de la resta del rebuig , però que aquesta separació no s’acaba de fer de forma complerta. La matèria orgànica obtinguda no és prou idònia per a l’obtenció d’un compostatge de qualitat i bona part d’aquesta orgànica acaba a les incineradores.
Com a conseqüència d’aquesta mala separació , la matèria orgànica residual que queda encara barrejada amb el rebuig és embalada junt amb aquest i traslladada als abocadors com l’argilera Helena de Cerdanyola. En aquesta argilera, model d’abocador que ha de servir d’”exemple” per a altres futurs abocadors, ja s’han detectat males olors degudes a la putrefacció de la matèria orgànica en l’interior de les bales.
Òscar Pérez va concloure la seva intervenció destacant la necessitat d’una política de prevenció de residus i no tant de tractament d’aquests, apostant per estratègies com la del residu 0 i per criteris de proximitat i suficiència.
Simeó Miquel destacà que l’autorització d’activitats com la instal·lació d’un abocador depèn en primera instància sempre de l’Ajuntament i en segona instància de la Generalitat. És necessari fer una planificació territorial per tal de que el poble representat pel seu Ajuntament decideixi què vol que s’instal·li en el municipi. També detallà diferents vies legals per a fer al·legacions en contra de la instal·lació d’un abocador que divergeixen d’un simple “no volem” com a argument.
La Judit Ester comentà que a la pràctica és sempre un promotor qui busca un terreny per a implantar una instal·lació i qui demana un informe d’impacte ambiental que normalment sempre és positiu. Les zones que es persegueixen sempre són deprimides i sense planificació. Per aquest motiu va animà també a la comissió a organitzar-se per tal de fer possible en un futur aquesta planificació del territori posant diferents exemples de protecció d’aquest com són els acords de custòdia. Explicà també les seves experiències tant en l’aturada de la instal·lació d’una abocador a Aguilar de Segarra com en la de promoció del pulmó verd de Manresa.
La intervenció d’alguns veïns manifestant el seu suport o el seu rebuig a la instal·lació d’una abocador al municipi, on el nucli de Porquerisses seria el més afectat, finalitzà la xerrada-debat.
El proper acte organitzat per la KAKA serà el dia 3 d’abril i consistirà en una passejada matinal des d’Argençola fins a Albarells, lloc on es preveia la instal·lació de l’abocador.
No hay comentarios:
Publicar un comentario